- Tags:: 📚Books
- Author:: Joan Fuster, Francesc Pérez Moragón (1948-), Manuel Pellicer Rossell
- Genre::
- Source date:: 2017-04-19
- Audience score:: 8
- Link:: https://www.goodreads.com/book/show/62591128-notes-d-un-desfici-s
- ISBN:: 9788478227112
- Added to vault date:: 2025-09-08
- Finished date::
- Liked::
- Cover::
Why did I want to read it?
What did I get out of it?
- No sabía que Las Provincias y el Levante ya estaban en los 40s.
Pròleg
En general, l’esquerra, parlamentaria o no, quan hauria de plantar cara a les provocacions dels ultres, deu estar prenent el sol, llegint novel-les sudamericanes o fent l’amor. O treballant. (p. 14)
Hostia, tuvo dos ataques con bomba.
El panorama de la política local no pot ser més miserable. I em queixe de l‘“esquerra”. La Dreta fa el seu fet: és una opció de classe, de religió i de flatulències regionalistes. L‘“esquerra” no està a l’altura de les circumstàncies. Es trist arribar a la vora dels seixan-ta, i sent d’esquerra, descobrir que la “meua” esquerra és una bona mer-da… Cumpleaños feliz… (p. 17)
En el cas de les columnes de Qué y Dónde, aquestes són, a més, extremadament sintètiques, cosa que accentua l’estil sincopat. Podem dir que ací Fuster escriu això que ara es denomina «post» en la galàxia internet… (p. 21)
El sarcasme és un detergent. (p. 22)
Observació d’un voyeur
Fa uns anys, quan les autoritats franquistes començaren a fer els ulls grossos en la questió de la «moral» diguem-ne «turística», l’espectacle era horrorós. Hi havia, sí, els cossos joves, generalment gràcils, de cuixes egrègies i torsos temptadors. Però les persones d’una certa edat -dels trenta cap amunt- solien fer pena: hi abundaven les mamelles penjolloses, els culs incommensurables, les panxes agressives, els bíceps flaccids.Fa uns anys, quan les autoritats franquistes començaren a fer els ulls grossos en la questió de la «moral» diguem-ne «turística», l’espectacle era horrorós. Hi havia, sí, els cossos joves, generalment gràcils, de cuixes egrègies i torsos temptadors. Però les persones d’una certa edat -dels trenta cap amunt- solien fer pena: hi abundaven les mamelles penjolloses, els culs incommensurables, les panxes agressives, els bíceps flaccids.
La ventripotència dels senyors disminueix, gracies a la dietètica, al tenis o a vés a saber què; les senyores aguanten amb una relativa elegància el proposit de dissimular les seues ruines fisiques, amb l’ajuda de cosmètics, de farmacs, de massages.
Una «platja» agradable no solament la consti-tueixen la mar i l’arena, el paisatge i els restaurants, els xalets i l’eclipsi dels capellans: la qualitat «corporal» dels clients hi és decisiva. I, si no, pregunteu-nos-ho als voyeurs com jo…
Otras notas
El «ball de Torrent» acabava amb una apoteosi de garrotades: una batalla campal simula-da, que ha esdevingut proverbial. «Acabar com el ball de Torrent» és una fórmula més antiga que «acabar com el rosari de l’Aurora». (p. 36)